Joder, un semàfor. Merda, un cotxe per darrera i la meva banda de la carretera es de dos carrils ¡Es posarà al costat! Tindré de dir-li que…. . Sort que s'ha posat verd. Quin plaer, espai negre per el davant i si deixo passar el que em ve al darrera, espai negre en el retrovisor. M'avança i toca el clàxon… Haurà vist alguna cosa? Que es foti…. Ummmm quin gustet. Jo crec que a ella li encanta fer-ho, realment m'ha trobat la manera… Especialment m'agrada quan aconsegueix prou coixí de saliva per a que tot sigui suau i relliscós, es com si la fiquessis… en… el lloc que està, no hi ha comparativa.

S'ha de dir que si dedica. Es un no parar relaxat com el que sap que ha de fer un viatge llarg i si posa còmode. Una estona juga amb la punta, en altres sembla que la repassi de dalt a baix per a valorar amb llavis d'experta les petites ondulacions del terreny ¡Es impressionant la sensació de unir el plaer de conduir amb aquest altre! Però això sí, sense pressa ni per arribar ni per acabar. Com que l'espai fins a casa meva requereix d'un temps no hi ha cabuda per l'angoixa de passar a altres aspectes d'aquesta activitat. Es el gust per el gust. Mi poso bé, aixeco una mica la cadera i amb la mà dreta faig córrer la seva faldilla que em permet temptejar unes natges suaus. Faig un petit esforç i rellisco els meus dits fins a on, i degut a la posició, s'encavalquen una sobre l'altre. Busco espai per passar-hi el meu tacte cec. Una cosa bona de ella es que accepta qualsevol iniciativa i ara ho està fent. Redreça en seu cos per a facilitar-me el camí.

Ummmm, aquestes calces, em tornen boig, la seva textura, el flaire que desprenen quant les tinc a un dit del nas, es….. . ¡Merda un gilipolles que va a poc a poc i amb pujada!, tindré de reduir. Merda, merda…. . Arranco la mà del seu humit objectiu i… Merda, merda, la tinc de fer moure per arribar a la palanca. Perquè no he comprat un d'automàtic. A lo millor hi puc arribar si ho intento pel davant.

-No passa res, segueix- li dic en resposta al seu moviment d'inquietud.

Ho he aconseguit, l'avanço i agafo velocitat per a tornar a posar la marxa llarga. Ja està, som-hi. Aquesta vegada vaig directament a on ho havia deixat. Ja hi soc i ja puc notar la seva humitat. M'encanta i no crec que existeixi altre paraula. El busco a palpentes i allí està, lleugerament dur i preparat per el meu contacte.

Tinc sort, està en la posició adequada i no tinc cap destorb, mi puc dedicar sense fer força. Suaument faig lliscar el meu dit sobre la tela que el cobreix, casi imperceptiblement al principi, com si les rugositats la meva pell fos suficient per a endurir aquell apèndix petit, tafaner i vergonyós.

Decideixo que millor treure-li les calces, aquest plaer s'ha de tenir sense intermediaris. La faig moure, es un trasbals però val la pena. Ja està. Ummmmm quina passada, està totalment humida. El meu dit es passeja amb total elegància, igual que un vencedor quant entra a la ciutat sotmesa. Ja el trobo. Ara es meu. Suaument però segur, començo a fer cercles amb ell. Es dur però flexible a la vegada. Ella ho agraeix i sospira complaguda. Em noto com el meu estovat membre entra una mica mes a dintre seu per indicant-me que els meus dits facin una visita una mica mes enllà. Ho faig.

Mare de Deu, quina passada. Ara ja em començo a posar nerviós. Estic per parar en un camí i fer-hi una repassada de mes a prop. No pot ser, aquest plaer te el especial encant en que es un entrant del que vindrà.
Ja corro per el carrer de casa meva, ja veig el portal. Miro als costats i sembla  desert. Li dic que ja em arribat i s'aixeca amb aquella mirada vidriosa que em  torna boig. Suposo que li agrada molt fer-ho ¡Me la menjaria a petons!

El meu amic està eixelebrat i costa amagar-lo. No sé com aconseguir-ho. Ella  es puja les calces i m'apropa la boca. Sento el seu alè amb inconfusibles aromes  meus mentre la seva mà acaricia el recent empresonat i asfixiat apèndix. Li torno amb els meus llavis el complit i mentre pugem a casa li dic:

Ara em toca a mi, i a fe de deu que en tinc ganes.
 

Cafè negre
 

Volver al Indice